El proper diumenge 28 de març els rellotges s’avancen una hora i a les 2:00 seran les 3:00. Es coneix com el canvi d’hora d’estiu i, se suposa, que s’estalvia energia amb aquest moviment, però, ¿és cert?

A Espanya vam canviar d’hora dues vegades a l’any: l’últim diumenge d’octubre -es s’endarrereix el rellotge una hora- i l’últim diumenge de març -es avancen les agulles 60 minuts-. Es coneixen com a mal anomenats horaris d’hivern i d’estiu respectivament i suposen un gran debat a la societat espanyola perquè, se suposa, té avantatges en l’estalvi energètic, especialment aquest canvi horari que està per succeir el proper diumenge 28 de març.

Quan va començar el canvi d’hora?

Benjamin Franklin va ser un dels grans defensors de el canvi d’hora i ser a finals de segle XIX quan es van establir els horaris fixos que coneixem en l’actualitat. A Espanya no hi va haver horari unificat fins al segle XX i en 1918 es va fixar l’horari d’estiu, però hi va haver moltes discrepàncies en la Guerra Civil i també després de la guerra. Des de 1973 s’han canviat les hores ininterrompudament.

Hi ha un estalvi real d’energia?

En aquest punt es genera un gran debat. Són moltes les veus que s’aixequen en contra d’un canvi horari perquè no suposen cap benefici. El problema radica que no s’analitza un a un cada país de la Unió Europea en què es produeix aquest canvi d’hora. A Espanya, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia ( IDAE ), s’estalvia un 5% d’energia. És un percentatge baix però que, però, suposa un estalvi de 300 milions d’euros , uns 6 euros per casa. En alguns casos aquest estalvi per llar pot arribar fins als 10 euros ja que a l’haver-hi més hores de llum s’aconsegueix disminuir el consum elèctric.

També hi ha beneficis a nivell físic ja que la llum suposa tota una font de vitamina i afavoreix l’estat anímic de les persones.